Caseres

Poblat El Puig


coordenades: 41º 2' 33'N  0º 14' 32''E

datació: primera ocupació cap al 700 a.n.e. i s'abandonaria cap al 400 a.n.e.

descripció: 
- situat al cim de El Puig, 
- amb una superfície d'uns 100 m2, en el seu nucli superior.
Es deuria extendre pel vessant oest, doncs s'han trobat les restes d'un muret.
- sense prácticament restes de construccions, només algunes pedres, i el muret esmentat
- alguns restes de ceràmica ibèrica (petites peces)

nivell energètic: 26.000 uBv, notablement alt (equival a un 8 sobre 10), el que podria indicar que la seva finalitat fos la d'un centre de culte.





Plànol del jaciment, amb el nucli superior i el muret del costat oest

Plànol del nucli superior del poblat. Els quadres a l'interior indiquen llocs amb algunes restes de pedres

Pedres aïllades

Pedres aïllades

El muret de la versant oest



Enric Puch Foncuberta, 'El poblament ibèric i romà a la Terra Alta'.

El jaciment està situat al cim del Puig i ocupa un espai d’uns 100 metres quadrats. Les parets son fetes de pedra regular de mides mitjanes que tenen com a basament la roca base de tipus arenós que hi ha a la part més alta del tossal.

Encara que el jaciment està excavat en la seva totalitat poc podem dir de la seva distribució interna perquè mai ha estat publicada i ara la degradació soferta pel jaciment no deixa veure gran cosa. Aquesta degradació ve de lluny, com ja apuntava Bosch: “... les restes del poblat anomenat El Puig, situat entre la Gessera i el poble de Caseres, on per estat quasi tot destruït el que hi ha a flor de terra i tapat per mates lo soterra, a més de haver-hi absència de troballes característiques, es impossible fer cap suposició”.

En un extrem de la plataforma superior, la roca sobre la que s'aixecarien els murs de l'edifici acaba en angle recte.

El seu descobridor i excavador, Cabré, sols ens va deixar una breu nota de la seva activitat: “Puch (Caseras), compite con el anterior (Piuró del Barranc Fondo de Massalió) en elevación e inaccesibilidad, pero es más reducida su extensión. Conservada está mejor. Pobrísimo en objetos, se limita a tener en cada departamento una o dos urnas acompañadas de algunos pocos objetos de otra clase; de fusayolas solo recogí una. Las cámaras muy estrechas; todo parece indicar la ausencia de poseedores acomodados”.

Està situat aproximadament a un quilòmetre del jaciment de la Gessera. Es domina una gran extensió de terreny, especialment del curs del riu d’Algars, doncs es troba a un dels seus meandres. Hi ha comunicació visual amb els pobles de Sant Antoni de Calaceit, la Gessera de Caseres i el molt probable del castell de l’Al-Mudefar.


Treballs realitzats

Fou descobert i excavat per Joan Cabré Aguiló de Calaceit a principis d’aquest segle (es refereix al segle XX]

  

Un espai rodó podria ser les restes d'un enterrament, doncs el nivell energètic és molt baix (vessant oest)

-       Materials arqueològics

Poc és el que podem treure de la informació que ens dóna Cabré dels materials trobats a l’excavació a part de que van aparèixer urnes, no sabem de quin tipus, altres objectes (sense determinar), una fuseta i la constatació de la manca de pondus.

En visitar el jaciment nosaltres van recollir en superfície uns quants fragments de ceràmica feta a mà, llisa i sense decoració, de bona factura i ben cuita, així com també ceràmica a torn ibèrica, en algun cas decorada amb bandes en color vermell vinós y centres concèntrics del mateix color. Les pastes són bones en general encara que n’hi han del tipus “sandvitx” de diferents tonalitats que van del color gris al vermell.

-       Conclusions i cronologia

És un nucli de població molt reduït que desapareix a causa d’una destrucció, com ho demostra la presència d’urnes senceres a l’excavació.

En estar situat, com el veí de la Gessera, en una cruïlla de camins naturals: el riu d’Algars i el que va del poblat del Coll del Moro del Calar de Gandesa al de Sant Antoni de Calaceit, el que li dona certa significació estratègica.

La cronologia es difícil d’establir pel desconeixement que tenim dels materials que es van trobar a l’excavació. Els túmuls dels voltants del Puig són d’època Hallstàtica de la Primera Edat del Ferro, el que ens pot indicar un primer moment del poblat. Més difícil es concretar el seu final que potser va ser a l’època ibèrica plena, cap al segle V-IV a.C.

Pedres aïllades

Pedres aïllades

Pedres aïllades

Pedres aïllades

Model  de poblat íber com podria ser el de El Puig.
Font: Internet civilitzaci-romana-59-728.jpg

Marc Prades Painous, Anàlisi arqueològica del territori, els paisatge i els models de poblament a la Terra Alta des del Bronze Final fins a època ibèrica.

El jaciment se situa sobre el cim d’un turó de gran domini visual, del qual rep el nom, ubicat en front de la serra de la Gessera i a la vora del riu Algars, en un dels seus meandres, prop de la població de Caseres. L’únic accés viable és per la cara nord, a través d’una mena d’istme que es forma mitjançant una lleu unió amb la Serra de la Gessera. Totes les altres vessant resulten pràcticament inaccessibles.

Fou excavat en la seva totalitat per Joan Cabré a inicis del segle XX, però la degradació que ha sofert durant aquest darrer segle ha fet que actualment estigui pràcticament arrasat, tot i que encara se’n conserva alguna estructura. S’intueix, gràcies a la plataforma sobre la que s’ubica, que es tracta d’un assentament petit que amb prou feines arriba als 200 metres quadrats. Com que Cabré no va publicar-ne mai els resultat, només algunes notes (Cabré: “Hallazgos Arqueológicos”. Boletín de Historia i Geografia del Bajo Aragón, setembre-octubre, p.228), és molt complicat determinar una funcionalitat per a aquest assentament, però sembla força probable que es tracti d’una petita agrupació de cases de posseïdors modestos (així ho apunta Cabré) i que, per les seves dimensions, més aviat respongui a una granja o petit llogaret de tipus familiar.

La cronologia és molt problemàtica, ja que Cabré només parla d’algunes urnes, sense més informació. En prospecció, Enric Puch va recollir alguns fragments de ceràmica a mà brunyida i ceràmica a torn ibèrica pintada amb bandes i cercles concèntrics (Puc, 1996: 71). Cal destacar, a més, la presència molt propera de tres unitat tumulàries. A partir d’aquestes dades es pot plantejar una cronologia que aniria des del Ferro I-A fins a plena època ibèrica, però sembla més sensat limitar-ne les fases inicials, a tot estirar, al Ferro I-B), un moment en què hauria funcionat simultàniament amb La Gessera i no pas amb els túmuls situats a escassos metres, els quals cal considerar necessàriament anteriors a tots dos jaciments (La Gessera i El Puig), és a dir, en un moment comprés entre els segles VII i VI a.n.e.




Unes estranyes esquerdes fetes per l'home en aquestes roques, que no tenen cap utilitat pràctica. L'espai entre les roques segueix l'orientació N-S

CATALOGACIÓ DELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL TERME MUNICIPAL DE CASERES (TERRA ALTA) -Universitat Rovira i Virgili. Seminari de Protohistòria i Arqueologia

El Puig de Caseres (UTM ETRS89: 268364 / 4547213)

El jaciment arqueològic, citat a la documentació especialitzada com un possible poblat ibèric, se situa a la vessant sud-est del Puig, un turó situat a la vora de la carretera N-420, a menys d’un quilòmetre al nord-oest del nucli de Caseres, del qual rep el nom. L’assentament s’ubica en front de la serra de la Gessera, tot i que no és observable perquè aquesta s’alça a l’altra vessant. Sí que ofereix, en canvi, un bon domini visual d’un meandre del riu Algars. L’accés viable és per la cara oest, a través d’una mena d’istme que es forma mitjançant una lleu unió amb la Serra de la Gessera. Totes les altres vessants resulten de difícil accés. Segons Puch (1996), a finals del segle XX es trobava pràcticament arrasat. Malgrat tot, encara s’observen alts murs d’aterrassament i alguns ortostats, parcialment coberts d’una potent sedimentació. Amb les dades que tenim actualment podem dir que es tracta d’un espai completament desconegut, i pel que fa al seu estat de conservació, sembla encara oferir unes bones perspectives.

La cronologia és ara per ara, amb l’escassetat de dades que tenim difícil d’establir, si bé s’observa en superfície la presència de ceràmica ibèrica. En prospecció, Enric Puch va recollir alguns fragments de ceràmica a mà brunyida i ceràmica a torn ibèrica pintada amb bandes i cercles concèntrics (Puch, 1996: 71), la qual cosa el situaria dins del període ibèric (a partir del segle V a.n.E.), tot i que la presència de túmuls propers i els murs d’ortostats encara visibles podrien fer pensar en unes primeres fases d’ocupació corresponents als segles VII-VI a.n.E. Únicament una intervenció arqueològica ens permetria confirmar la cronologia d’ocupació del mateix.