Caseres

Zona El Puig

Túmul funerari a la zona de El Puig, aprop de la carretera

coordenades: 41º2'40'' N 0º14'46'' E

datació: 900 a.n.e., el que representa una data molt antiga en els enterraments tumulars, que solen estar entre els segles VIII i VI a.n.e. Aquest túmul seria anterior a la cultura íbera.

orientació: E-W, de forma que el mort estava orientat cap a la posta de sol en els equinoccis (21 març i 23 setembre), el que té un sentit ritual relacionat amb el sol.

Consolidació del túmul per la URV. Gener 2016

La URV ha fet treballs de consolidació al gener del 2016. A falta de col.locar els cartells explicatius, l'imponent l'aspecte del túmul és aquest:

Vista frontal

Vista frontal

Vista des de la part del darrera

Cartell informatiu

Texte del cartell informatiu

"El jaciment arqueològic anomenat Túmul 1 del Puig es correspon a un lloc d’enterrament protohistòric, situat a poca distància de l’assentament del Puig. Més enllà del món del vius, els pobladors protohistòrics d’aquestes terres van desenvolupar una rica cultura de tractament funerari dels seus difunts. El ritual es basava en la cremació dels cossos en pires de fusta, sovint abillats amb les seves millors joies (fíbules o agulles de bronze i en alguns casos de ferro, material molt prestigiòs en aquells temps) o portant riques peces d’armament i de protecció, com cuirasses o gamberes.  Un cop incinerats es recollien les restes d’ossos i d’aquest ric aixovar i es depositaven en urnes de ceràmica.

"En aquest sector de la Terra Alta i al Baix Aragó era tradició disposar aquestes urnes en unes estructures construïdes amb pedres, de planta generalmente circular, que es coneixen com a túmuls. A l’interior s’hi bastia una caixa de lloses o cista, destinada a contenir l’urna funeraria, les restes d’armament i altres vasets amb productes de consum, destinats a garantir el viatge del difunt cap al Més Enllà. Tota la construcció era llavors coberta amb terra, adoptant l’aspecte d’un petit promontori, que sovint era assenyalat amb un bloc de pedra lleugerament treballat, conegut com a ‘cippus’. L’enterrament tumular, evidentement, no estava a l’abast de tothom, sinó que es reservava per als membres més destacats de la comunitat.

"El Túmul 1 del Puig es correspon a aquest tipus d’enterrament. Si bé espoliada d’antic, l’estructura funerària restava força ben preservada. De cista excèntrica, el seu diàmetre màxim és de 3,60 metres, conservant-se tres grans lloses que formaven les parets de la mateixa, dues de peu (al nord i l’oest) i una caiguda (al sud), mentre que la de l’est estaria desapareguda. El túmul superava el metre d’alçada. Cal apuntar que la cista estaria orientada vers l’oest, cap a la posta del sol, indicant l’ocàs de la vida."

descripció: 

- túmul de cista excèntrica, construït de forma que es marqui l'orientació cap a l'oest

- és de grans dimensions: la cista té 1,30 m x 0,80 m; el diàmetre de la circumferència que forma el túmul és de 3,6 m.

- destaca el bon estat de conservació de la cista  i d'un tram important de la paret exterior del túmul

- a la llosa que podriem anomenar com a 'capçalera' de la cista s'ha fet una terminació en punta, com a element d'ornamentació

- possiblement és aquest túmul al que es refereix Enric Puch quan parla del túmul que té una "una cista formada per grans lloses de pedra arenosa" i que "es conserva part de l’anell exterior fet amb pedres més petites que les de la cista", encara que el situa dintre del conjunt de la necròpolis de El Puig; afegeix que aquesta tumba "no fa molt de temps ha estat buidada".

Abans de la consolidació del túmul per la URV: la cista. La llosa de la dreta está caiguda. La part del davant estava trancada per la pròpia paret del túmul. 

Abans de la consolidació del túmul per la URV: La part del túmul en bon estat de conservació

Plànol de planta del túmul

nivell energètic: a la cista, el nivell és molt baix, de 3.000 uBv (equival a 3 sobre 10), com correspón a les zones d'enterraments prehistòrics i que tenen la característica de que amb aquest nivell energètic les restes orgànics es descomposen més ràpidament.




Plànol energètic del túmul. A partir d'un punt molt baix allà on ha estat enterrat el mort (i que explica que el túmul está en el lloc on és), l'energia va creixent en forma d'espiral fins arribar a valors alts a l'exterior del túmul. Al límit del túmul l'energia es neutra.

* * * *

Un túmul similar a Queretes (Terol)

Reconstrucció d'un túmul similar a Queretes (Matarranya, Terol)

CATALOGACIÓ DELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL TERME MUNICIPAL DE CASERES (TERRA ALTA) -Universitat Rovira i Virgili. Seminari de Protohistòria i Arqueologia

(UTM ETRS89: 268544 / 4547363) 

Encara que Enric Puch ratifiqués l’existència de fins a tres túmuls propers al poblat d’El Puig (Puch, 1996), només se’n ha pogut constatar l’existència d’un, però amb un molt bon estat de conservació. 

El diàmetre del túmul és de 3,5 metres, mentre que la cista interna, feta amb lloses clavades a terra i orientada d’acord els punts cardinals, mesura 120 cm (nord-sud) per 160 cm (est-oest). Tot i no haver-hi presència de materials i trobar-se espoliat, hauria d’atribuir-se-li una cronologia emmarcada entre els segles VII i VI a.n.E. 

La seva situació, de la mateixa manera que l’assentament d’El Puig, és molt favorable en relació a l’accés i recuperació de cara a la seva conservació, ja que ambdós es troben a la vora mateix de la carretera N-420. 

Generalitat de Catalunya. Patrimoni arqueològic de Caseres

Nom:

TÚMUL 1 AL COSTAT DEL PUIG

Localització:

Caseres (Terra Alta) 

Cronologies

Des de Bronze Final III ( -900 / -650 )

Des de Ferro-Ibèric Antic ( -550 / -500 )

Tipus de jaciment

Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmul

Descripció

El túmul es troba a la vessant est de la Serra de la Gessera, al costat esquerre del camí que puja fins a la Necròpolis del Puig, a la riba dreta del riu Algars, en el meandre que hi ha un cop passada la població de Caseres. 

Per accedir-hi, des de Caseres, cal seguir la carretera N-420 en direcció a Calaceit; es tracta del primer camí a la dreta de la carretera que hi ha des de la cruïlla de Caseres, davant la Venta. Aquest camí, en molt mal estat, puja per la vessant est del turó durant uns 100 m.

Es tracta d'un túmul de planta circular de 3 m de diàmetre. De la corona exterior se'n conserva només una part, encara que es documenten tres filades fetes amb pedres de petita i mitjana dimensions. La cista, localitzada al costat sud, és excèntrica, de forma quasi quadrada, de la que es conserven tres grans lloses (1 m de llarg aprox. i entre 60 i 80 cm d'alçada i 20 cm d'amplada); les lloses nord i oest es conserven clavades in situ, la llosa est està tombada i desplaçada per efecte de la vegetació, i la llosa sud està perduda. 

Estat de Conservació 

Bo

Protecció: Declarat EPA

Data Declaració: 01/02/2010

Documentació

Fotogràfica

Dues fotografies en blanc i negre.

Gràfica

ICC (1995). Mapa topogràfic de Catalunya, 1:5.000, 470-3-6(243-142), Mas de les Torres.

Referències bibliogràfiques

PUCH FONTCUBERTA, E, 1996, El poblament ibèric i romà de la Terra Alta

RAFEL FONTANALS, N, 2003, Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès: les campanyes de l'Institut d'Estudis Catalans al Matarranya