Caseres

La Gessera

La Gessera (UTM ETRS 89: 267935 – 4547761 -punt més o menys central a l’àrea intervinguda-)

Informe: CATALOGACIÓ DELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL TERME MUNICIPAL DE CASERES (TERRA ALTA) Universitat Rovira i Virgili -Seminari de Protohistòria i Arqueologia 

Hem volgut deixar pel final aquest jaciment paradigmàtic del terme de Caseres, degut a que ja va ser excavat i museïtzat durant l’estiu del 2014. La intervenció arqueològica en aquest lloc ens han permès establir, a nivell arqueològic, dues fases d’ocupació diferenciades: una primera que podem situar entre finals del segle VII i el segle VI a.n.E., i una segona fase que correspon al període ibèric, emmarcada entre els segles IV i III a.n.E. Entre els dos moments d’ocupació existiria un hiatus o abandonament del bloc. 

La Gessera abans de la intervenció del 2014

El jaciment s’estén per un espai molt ben definit topogràficament, ocupant l’extrem superior d’un turonet que controla la vall del riu Algars. El mur perimetral del lloc habitat està construït mitjançant pedres planes falcades, la tècnica coneguda com d’ortostats, essent l’estructura de la primera fase d’ocupació que millor s’ha conservat, atès que fou reutilitzada com a parament delimitador a l’hora de bastir les estructures de la segona fase. Al mateix temps, tota la resta de construccions, efectuades amb pedra de dimensions variables, desbastada lleugerament, lligada amb argila, que constituïen la trama urbanística interna de la fase antiga, serien probablement desmantellades per alçar els murs de la segona fase, els quals responien probablement a una nova planificació interna de l’establiment. Relatiu a aquesta primera fase més antiga, doncs, i a excepció del mur de tancament, només resten alguns trams interns de paret, inconnexos entre si, que no ens permeten conèixer amb precisió la trama urbana d’aquest horitzó cronològic. Amb tot, però, sembla que es podrien intuir dos àmbits diferenciats, un a l’extrem sud-oest del jaciment conformat pel propi angle del sistema defensiu i l’altre a l’extrem oposat (sector nord-est), amb una forma poc definida a priori. A nivell interpretatiu, pensem que durant el període preibèric aquest jaciment funcionaria com una residència aristocràtica aïllada, inclosa en els models d’ocupació d’aquest període en tota aquesta àrea geogràfica conformada per la Terra Alta, el Matarranya i el Baix Aragó. 

Millor preservada es troba la segona fase d’ocupació, sobretot pel que fa a estructures mobles, ja que representa el conjunt estructural existent en el moment del definitiu abandonament del lloc. La trama urbanística corresponent a aquest estadi ocupacional, ja ibèric, es composa de dues bateries paral·leles d’àmbits rectangulars (sector nord i sector sud) separades per un espai central que recorre l’assentament d’est a oest (uns 13 metres de llarg per 1’35 d’amplada mitjana), construïdes sobre un anivellament d’argila que iguala la cota de circulació a tot el jaciment. Els àmbits resultants de les compartimentacions són de dimensions notablement reduïdes si les comparem amb l’estàndard de superfície que caracteritza les cases ibèriques del nord-est peninsular, per la qual cosa no seria prudent interpretar els àmbits de la segona fase de La Gessera com a recintes domèstics, tenint en compte també l’absència total d’evidències arqueològiques tals com llars de foc. La majoria d’aquests espais són, com hem dit, de forma rectangular, si bé alguns insinuen formes més aviat quadrangulars regulars, presentant una superfície mitjana de 7 m2 a excepció de l’àmbit A11, que té unes dimensions superiors als 9 m2, i l’àmbit A1, que no es pot calcular en trobar-se parcialment destruït. 

Abans de la intervenció del 2014

El sector septentrional consta de sis àmbits (A1, A2, A3, A4, A5 i A6) disposats en bateria, separats per parets mitgeres d’un gruix que oscil·la entre els 30 i els 35 cm, aproximadament orientades de nord a sud. Cal remarcar que s’observa de manera molt clara una orientació diferent dels murs que es corresponen a les dues fases d’ocupació: si els paraments de la fase ibèrica del segle IV-III a.n.e. presenten una disposició nord-sud, els murs de la fase més antiga discorren en sentit nord-est / sud-oest. El barri o sector meridional també consta de sis àmbits disposats en bateria (A7, A8, A9, A10, A11 i A12), orientats aproximadament de sud a nord, encaixats entre el mur de tancament i l’espai central i separats entre si per parets mitgeres d’aproximadament uns 35 cm. Caldria destacar l’àmbit A11, que no només és el més extens en superfície d’ús (9 m2), sinó que, en la segona fase urbanística trenca amb el paral·lelisme del sector sud, adopta una forma poligonal irregular i ocupa un espai que, per continuïtat, correspondria al carrer central. Finalment, a l’exterior de la plataforma rocosa on s’assenta el jaciment, s’ha documentat una petita estructura bastant arrasada, disposada de forma esglaonada i del qual es conserven tres possibles graons de forma ascendent, amb una llargada aproximada d’un metre. Pensem que tant per la seva ubicació com per la seva disposició podria atribuir-se a unes antigues escales que permetrien l’accés al lloc a través del seu costat est. Aquest pas s’efectuaria a través d’una esquerda d’entre 60 i 64 cm, oberta entre la plataforma rocosa on s’assenta el jaciment i un gran bloc de roca calcària que al mateix temps podria actuar de protecció natural d’aquest accés per la banda oriental. També s’ha de tenir en compte que aquest accés donaria entrada directa a un dels extrems de l’espai de circulació central. No s’ha pogut, però, atribuir-li una cronologia clara en relació a les fases d’ocupació. 

Foto de l'excavació d'en Bosch Gimpera el 1914


Pel que fa als materials ceràmics més rellevants exhumats durant l’excavació del 2014, cal destacar diverses vores de plats i dues carenes de tipologia fenícia, bicromades, molt similars a les peces que es troben dipositades al Museu d’Arqueologia de Catalunya. En quant a les importacions, si bé són molt escasses, es pot ressaltar una vora d’àmfora indeterminada (tant la seva forma com la pasta no són típiques de les produccions ibèriques), així com diversos fragments informes que presenten una pàtina blanquinosa, cobertura molt característica de produccions fetes amb aigua marina També es destacable la presència de dues vores de cassola fetes a mà, brunyides, de producció local i amb la característica poc freqüent de presentar una sèrie d’aplics o incrustacions més o menys circulars de bronze a l’alçada de la carena.

La resta del material ceràmic recuperat és força característic. De l’horitzó cronològic més antic (segles VII-VI a.n.E.) és freqüent la ceràmica grollera feta a mà i la ceràmica brunyida, sobretot les olles i gerres exvasades i de perfil en ”S”, en molts casos amb la presència de decoracions a base de cordons amb digitacions o incisions, les olletes amb aplics triangulars a la vora, els plats brunyits d’ala plana amb la vora exvasada, les tapadores amb presència de triangles incisos i peu acampanat, així com els aplics tubulars de plats o fragments informes brunyits i pintats a l’almagra, acanalats i amb ungulacions. Pel que fa a la fase plenament ibèrica (segles IV-III a.n.E.) destaquen els fragments de ceràmica a torn corresponents a grans contenidors d’emmagatzematge, ja siguin àmfores, tenalles motllurades o tipus Ilduradin, algunes de les quals presenten decoracions pintades. Amb totes aquestes dades podem intuir que La Gessera fou un jaciment ocupat en dos moments amb una funcionalitat diferent. Durant el període preibèric, sobre els segles VI-V a.n.E. es tractaria d’un residència fortificada, associada a grups aristocràtics emergents que controlarien política i econòmicament aquesta regió. Després d’un breu període d’abandonament es reocuparia al segle IV a.n.E., sense sobrepassar el perímetre construït, amb una finalitat diferent, de difícil definició, però possiblement associada a elements cultuals. La seva ocupació va perdurar, com a mínim, fins ben entrat el segle II a.n.E., quan el territori ja s’havia integrat al món romà. 

Foto después de la intervenció de la URV el 2014

4.- Proposta d’actuació 

En aquesta memòria recollim les dades dels jaciments arqueològics coneguts avui dia al terme municipal de Caseres, emmarcats en una cronologia que va des de la prehistòria a l’edat mitjana. Tal com s’ha pogut anar veient, alguns presenten un estat de conservació excel·lent, mentre que d’altres estan força afectats pel pas del temps i accions naturals i antròpiques. També hem de fer esment d’aquells que mostren algun vestigi, però que l’absència de treballs als mateixos no permet aventurar més dades sobre el seu estat. 

Amb tot l’expressat cal dir que la riquesa arqueològica de Caseres és excepcional. Si a aquest catàleg hi afegim altres dades corresponents a èpoques més modernes, la riquesa arqueològica del terme es fa encara més gran, i l’Ajuntament del municipi ha de fer el possible per conservar-la, protegir-la i alhora difondre-la, en la mesura de les seves possibilitats i, si s’escau, amb la col·laboració de les administracions públiques i privades del nostre país. 

En aquest sentit, després de l’actuació que es va efectuar el 2014 al jaciment arqueològic de La Gessera, pensem que l’activitat de recuperació ha de continuar, convertint-se en un dels actius turístics del municipi. Així, hem de continuar amb la tasca arqueològica en aquells jaciments susceptibles de convertir-se en les puntes de llança del patrimoni de Caseres, excavant-los, consolidant les estructures recuperades i condicionant-los per ser visitats, explicant-los in situ i al poble als possibles visitants. 




Vista actual del conjunt. Foto: Gresepeia

La nostra proposta a mig termini se centra en la recuperació d’aquells espais que ho bé presenten algun perill de conservació, o bé son més susceptibles d’aprofitar-se culturalment. En primer lloc, proposem efectuar els treballs arqueològics corresponents al jaciment que hem anomenat necròpolis del Puig, un enterrament tumular situat molt prop delpoble, que únicament precisa de la neteja de l’entorn, l’excavació i documentació i la seva posterior consolidació i senyalització. Amb la recuperació d’aquest espai podem explicar el tractament que feien de la mort les primeres societats organitzades que es van assentar al terme de Caseres. Es tracta d’una actuació senzilla, de reduït cost i que pot recuperar un espai arqueològic visitable per al municipi. 

La segona actuació proposada és la intervenció a la Serra mitjana. En aquest cas estem parlat d’un jaciment inèdit a nivell arqueològic que presenta unes característiques que són úniques, actualment, en aquest territori. Val a dir que després de la intervenció efectuada a La Gessera, amb una cronologia de segles VII-VI i IV-II a.n.E., i la possible intervenció a la necròpolis del Puig, l’excavació de la Serra Mitjana aportaria dades sobre la presència romana en aquest territori, a més, a través d’un possible fortí que es bastiria per consolidar el procés de romanització, un període que no és el millor conegut a la nostra terra. A més, l’estat de conservació de les estructures de la Serra Mitjana és prou bo com per plantejar una recuperació i socialització de l’espai, convertint-lo en un punt turístic del municipi. 

La tercera actuació, amb les dades que tenim, seria ja la presentació museïtzada al poble de la realitat recuperada a través d’un centre d’interpretació. Pensem que aquest treball arqueològic previst, que permeti la visita in situ als jaciments, i que avui dia ja es pot fer a La Gessera, ha de tenir una continuïtat al nucli urbà, en un espai on s’expliqui la història dels jaciments, els treballs efectuats, la seva significació territorial i la seva integració amb una història més ampla, regional i de país. Aquests objectius únicament es poden aconseguir a través de la creació d’un centre d’interpretació que expliqui l’ocupació del territori que avui dia és caserenc, des de la prehistòria fins la presència romana. A partir d’aquest centre hem de poder explicar als habitants de Caseres, de la Terra Alta, de les Terres de l’Ebre, catalans i de tots els indrets d’on vinguin, quan, qui i com va viure per primer cop en aquestes contrades, que pensava, que sentia i amb qui es relacionava, doncs aquests primers habitants d’aquest territori foren els que van forjar la base del que poc a poc ha definit l’estatus quo del que avui dia volem ser.