Caseres

Zona de Puntes de Millet

Poblat íber

Coordenades:  41º3'9'' N - 0º17'22'' E

Datació: Les restes són tan escassos que no és possible datació alguna

Orientació: --

Descripció: El jaciment està en molt mal estat i les construccions defensives de la Guerra Civil encara han empitjorat la situació. Tan sols es poden observar algunes restes de murs dispersos i algunes peces de ceràmica.

Nivell energètic: -- 

Les fortificacions de la Guerra Civil 1936-1939


El complex defensiu de Caseres estava format per set posicions: Mudefer, Toll, Vall de Torras, Estaquets, Avançada d'Estaquets, Almudefar i Milet.

Assolir aquestes posicions durant els primers dies de la Batalla de l'Ebre hauria estat important per poder garantir el control sobre la carretera, principal eix de comunicació entre  Aragó i el sud de Catalunya, i dificultar l''aprovisionament de l'exercit franquista.

Galeria fortificada de la Guerra Civil 1936-1939

La posició de Milet estava formada per tres galeries fortificades per emplaçar-hi artilleria. D'aquestes tres galeries, una es va deixar a mig construir per les disavinences internes entre la CNT-FAI i el Govern de la Generalitat. La segona galeria es conserva en molt bon estat i ens mostra una panoràmica espectacular d'Aragó. La tercera fou destruïda durant la postguerra per extreure'n el ferro que reforçava la construcció i només se n'aprecien les boques de foc. Aquesta posició també disposa d'un observatori, trinxeres, un dipòsit d'aigua -tant per a l'us dels soldats com per a refredar les peces d'artilleria- i un refugi a uns 200 m de distància per garantir la seguretat dels soldats en cas de bombardeig.

Font: Cartell informatiu dels Espais de la Batalla de l'Ebre

Interior de la galeria fortificada

L'agost de 1936, vistes les dificultats que oferia avançar en el front d'Osca, el Comité de Milícies Antifeixistes de Barcelona va ordenar la construcció d'una línia fortificada a la riba dels rius Cinca i Algars, per evitar un possible avanç franquista sobre Catalunya.

Aquesta obra va ser construïda entre l'agost de 1936 i els primers mesos de 1937 per milicians de les columnes de la CNT i la FAI amb el suport de la població local. Però amb la caiguda del Front d'Aragó i el ràpid avanç franquista del març del 1938, els soldats republicans que hi havia al complex defensiu de Caseres no varen poder utilitzar-la perque van ser desbordats per la zona de Maella.

Galeria fortificada

Un cop iniciada la Batalla de l'Ebre, un dels objectius de l'Exèrcit Popular de la República fou ocupar l'eix de comunicacions entre Gandesa, Aragó i València i, en el seu avanç, utilitzar la línia de l'Algars per reforçar-ne la capacitat defensiva en cas de necessitat. La forta resistència franquista a Gandesa ho va fer impossible des del primer moment.

Font: Cartell informatiu dels Espais de la Batalla de l'Ebre

Altres dues fortificacions




Foto de l'època

El jaciment íber

Només resten alguns petits murets





Ceràmica íbera



Marc Prades Painous, Anàlisi arqueològica del territori, els paisatge i els models de poblament a la Terra Alta des del Bronze Final fins a època ibèrica.

PUNTES DE MILLET / TOSSAL DEL SORIO (FASE I) 

MUNICIPI: Caseres (Terra Alta) UTM: 272205, 4548131 

Assentament situat al cim d’un turó, a 523 metres s.n.m. Es tracta d’un turó de forma ovalada, orientat de sud a nord i amb un bon domini visual de les terres circumdants degut a la seva alçada. Les restes antigues s’han vist parcialment afectades per la construcció d’un búnquer i un seguit de trinxeres que daten de l’època de la Guerra Civil. Actualment, l’accés és relativament fàcil degut a que la pendent s’ha vist suavitzada per la mà de l’aterrassament agrícola, tot i que, antigament, l’accessibilitat hauria pogut resultar un tant més dificultosa. 

A la part menys afectada per les defenses de la Guerra Civil s’observen algunes restes de murs d’uns 70cm de gruix de dues tècniques constructives diferents: una d’ortostats i l’altra de paramentació de pedres escairades lligades amb fang (típica factura ibèrica). Pel que fa als materials, foren recuperats en prospecció fragments de ceràmica a mà brunyida, grollera amb decoració aplicada de cordons i vora exvasada, comuna ibèrica pintada amb bandes, àmfora ibèrica, i un fragment de molí de granit (Pérez, Rams i Jornet, 1999). 

Degut a que es troba parcialment destruït, no es possible establir unes dimensions aproximades, i a conseqüència de que es troba per excavar també és impossible atribuir-ne algunes característiques bàsiques més enllà de que es tracti d’un assentament cronològicament perdurable entre el Primer Ferro I-B i l’Ibèric Ple, atenent als materials i les tècniques constructives.