Castell d'Almudèfer



Imatge de Maria Magdalena


-> És el més bell exemplar del Gòtic Tardà a Catalunya.



La imatge de Maria Magdalena es troba en el que queda de l'ermita de Santa Anna (Caseres). Al turó contigu s'aixeca el castell templer de Almudèfer i en les rodalies discorre el riu Algars. És un conjunt històric de gran importància sobre el qual no s'ha fet cap treball arqueològic (restauració, consolidació, excavació …). Està inclòs al catàleg de patrimoni cultural immoble de la G.C. amb núm.703 (Castell) i núm.11708 (Esglèsia). Inclòs també al catàleg de la G.C. Servei d'Arqueologia i Paleontologia amb núm. 5762 (Castell) i núm.14024 (Església).

De l'església de Santa Anna es conserva tan sols l'absis i part de la nau. La imatge de Maria Magdalena es guarda a l'interior d'aquesta església. No té cap tipus de protecció, ja que el primer que cal dir és que està exposada a la seva destrucció per un ensorrament del temple, un acte vandàlic, o a ser robada.



La seva datació estaria al segle XV, sent el seu estil l'anomenat "gòtic tardà". Els primers passos en aquesta fase final del gòtic es donen en el "gòtic flamenc", originari en el que avui coneixem com Holanda i Bèlgica i el ducat francès de la Borgonya. Els artistes d'aquesta zona van ser famosos a tot Europa.

Les condicions en què vàrem contemplar la imatge no van ser les millors (de fet, en la foscor total, doncs al que queda de l’esglèsia pràcticament no hi entra la llum), però hi ha alguns trets que meravellen l'espectador i fan que el seu pas per Caseres sigui inoblidable: el detall del cabell, els plecs i els detalls del vestit, la bellesa de la dona aquí representada… tot això dins d'un naturalisme absolut. L'estàtua representa una dona amb els vestits propis de la noblesa del segle XV, d'una gran bellesa però no l'ideal de bellesa clàssica que portarà el Renaixement sinó la naturalitat de la bellesa d'una dona originària de la zona que va veure néixer l'anomenat "gòtic flamenc”.

A partir del segle XIII l'escultura s'independitza de l'arquitectura, i es representa de manera naturalista la textura dels vestits, els trets de la cara o la bellesa de la dona (és la imatge de la "Verge bella" el que es busca). L'art ja no requereix d'explicacions sobrenaturals, el fet religiós se situa en el marc de la quotidianitat i d’allò terrenal i mundà. El cos ja no és «una massa de corrupció, pols i cendres», sinó que és representat d'una manera que no es veia des de Grècia i Roma. Són les primeres passes cap al Renaixement.


La imatge de Maria Magdalena de Caseres és el més bell exemplar del gòtic tardà a Catalunya. Originàriament policromada, la seva contemplació hauria de provocar un impacte visual impressionant. És de grandària pràcticament natural i a la seva mà esquerra manté el pot de les essències, seguint la tradició bíblica, mentre que la mà dreta es plega sota el seu coll, de manera que la forma lleugerament corba del seu cos ens recorda a la lluna nova, fent segurament referència a cultes lunars precristians.



A Caseres es coneix un poema curt que ens parla de l'arribada de la Magdalena al poble (arriba de la santa personalment?, arribada de la estatua?):

"Una noia molt bonica
"a Caseres va arribar.
"Es deia Magdalena
i com patrona es va quedar".

No hay comentarios:

Publicar un comentario