Caseres

Camí de Batea

Poblat de l'Edat del Bronze al camí de Batea

coordenades: 41º3'46" N  0º17'3" E

datació:  cap al 1.100 a.n.e. No és descartable una primera ocupació anterior; l'abandó del poblat tindría lloc al començament del primer mileni a.n.e. De moment (octubre/2015), seria l'assentament més antic del terme de Caseres.

Localització del poblat

descripció:

- Poblat de l'edat del bronze, segons han pogut documentar els professors de la URV Jordi Diloli i David Bea per la ceràmica trobada en superfície.

- S'ubica en el límits amb el terme de Batea i una part ha estat afectat per les obres de remodelació del camí amb motiu de la construcció dels molins de vent. Gairebé la meitat del poblat s'ha perdut.

- Conserva alguns restes de murets, alguns ortostats (grans pedres que es co.locaven com a fonament de les cases, degut al escàs domini de les tècniques constructives de la gent de l'època).

- Molt pocs restes de ceràmica.

- Un parell de cassoletes, no sabem si associades a l'assentament o anteriors.

nivell energètic: 23.000 ubv (equival a 8 sobre 10), que és el mes adient per la vida humana i dels animals i per la conservació d'aliments.

Plànol aproximat. Destaquem la resta d'un muret lateral, amb uns quants ortostats. També hi trobem restes d'un muret a la part inferior del plànol. A la dreta s'obre pas el camí que ha destruït possiblement més de la meitat de l'assentament.

El poblat s'ubica on s'han fet obres de remodelació del camí

Ortostats

Cassoletes al costat dels ortostats

Muret de més de mig metre d'amplada

Restes de l'altre muret

L'anàlisi énergétic és molt interessant. La zona de l'assentament té el nivell de 23.000 ubv, el més adient per la vida humana, en tant  que més enllà dels murets els nivells baixen: a l'esquerra, 16.000 ubv és encara un valor prou possitiu, pero els nivells de 3.000 ubv són nocius per a l'ésser humà; de fet, són propis dels llocs d'enterrament, per la qual cosa no caldria descartar l'existència d'algunes tombes en els voltants del poblat

Reconstrucció hipotética del poblat

Generalitat de Catalunya. Patrimoni arqueològic.  Nom: SERRA DE SEGONADA Localització: Caseres (Terra Alta)  Cronologies Des de Bronze Final III fins a Bronze Final III ( -900 / -650 ) Des de Ferro-Ibèric Antic fins a Ferro-Ibèric Antic  (-650 / -450 ) Tipus de jaciment Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat Descripció Al jaciment s'accedeix anant de Gandesa a Caseres per la carretera N-420. Cal tombar a mà dreta en un desviament que hi ha entre els punts quilomètrics 788 i 787. Aquest va a parar al camí de Batea, que s'ha de seguir en uns 630 metres, per a tombar a mà esquerra en un desviament. El nou camí és una pista asfaltada que cal seguir al llarg de 1200 metres fins arribar a l'altura on hi han les restes. El projecte d'instal·lació d'un sistema d'aerogeneradors en terrenys del municipi de Caseres va motivar una prospecció superficial per a evitar la possible afectació de béns patrimonials existents en aquests indrets. Aquesta actuació va permetre el descobriment d'un assentament protohistòric del qual en són visibles diverses línies de mur. Aquesta troballa va motivar una intervenció preventiva, dirigida per Lourdes Forcades, per a desbrossar la zona on es van localitzar les estructures visibles, i així poder-les documentar.  L'assentament es disposa sobre l'eix nord - sud del turó sobre el que s'ubica. Des d'aquest punt controla visualment la capçalera del barranc dels Bassots, que va a desguassar al riu Algars, i també el barranc de Poldo, que condueix a la zona de Batea. Se'n coneix un mur principal que mesura a l'entorn de nou metres de longitud per 50 cm d'amplada, i tres segments murals més que se situen al seu entorn. Es tracta de murs d'ortostats, amb una doble filada de lloses clavades en vertical i un farciment intern de terra i pedra petita. Els espais delimitats amb aquesta tècnica constructiva, dels quals se'n coneix l'existència de dos, serien de planta angular. A una distància d'uns cent metres al nord-oest de la part principal de l'assentament, i seguint el relleu natural del turó, es van localitzar altres segments de murs d'ortostats, fet que suggereix que es podria tractar d'un jaciment de dimensions relativament grans. Entre els materials recuperats dominen les produccions ceràmiques elaborades a mà i decorades amb cordons amb digitacions. També es documentes incisions espigades i mugrons aplicats. Aquest repertori seria indicatiu d'una ocupació humana segurament durant la Primera Edat del Ferro, tot i que també s'han detectat alguns fragments de ceràmica medieval i moderna (ceràmica vidrada). Segurament els eixamplaments dels camins i explotacions agrícoles que envolten el jaciment n'han provocat la destrucció de com a mínim una part.  Estat de Conservació  Bo Tipus intervenció 2010, Intervenció preventiva, Documentació Documentació Memòries i informes Lourdes Forcades Vidal (2010): Memòria de la documentació nou jaciment arqueològic. Projecte de Parc Eòlic de Mudèfer. Arxiu del Servei d'Arqueologia de la Generalitat.