Font: CATALOGACIÓ DELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL TERME MUNICIPAL DE CASERES (TERRA ALTA) -Universitat Rovira i Virgili. Seminari de Protohistòria i Arqueologia
És a partir de l’any 1907 quan l’Institut d’Estudis Catalans, amb seu a Barcelona, es va interessar per primera vegada en els jaciments protohistòrics de l’àrea del Matarranya- Algars, alguns dels quals havien començat a ser excavats per Joan Cabré, un metge natural de Calaceit coneixedor del patrimoni històric i aficionat a l’arqueologia. Fou així com l’IEC desenvoluparia ja l’any 1914 un projecte d’intervencions arqueològiques al territori, aprofitant una absència perllongada de Cabré, projecte que convertiria en principal objectiu de les seves investigacions els jaciments arqueològics integrats en els termes municipals de caseres i Calaceit, tot i que la intenció era ampliar les investigacions per tot el Baix Aragó. Per tal de supervisar i dirigir in situ les excavacions fou designat el doctor Pere Bosch Gimpera.
Gràcies al finançament obtingut, els pobles de Caseres i Calaceit es van convertir ràpidament en una de les prioritats d’estudi de Bosch Gimpera. Mentre que Calaceit posseïa poblats ibèrics de més envergadura, alguns ja excavats i força documentats, a Caseres es coneixia l’existència d’alguns assentaments protohistòrics i diversos túmuls dispersos per les immediacions. De fet, el jaciment de La Gessera, que acabaria essent l’excavat, ja havia estat objecte d’alguns sondejos per part de Joan Cabré, que el descriu com elevat i inaccessible, però petit, amb cambres molt estretes i pobríssim d’objectes, anomenant-lo Puch1. En aquest sentit, Bosch Gimpera, havent realitzat prèviament una exhaustiva revisió dels materials i dades extretes dels jaciments del terme de Calaceit, va decidir excavar en primer lloc el jaciment de la Serra Mitjana, el qual havia estat el lloc arqueològic que més expectatives li havia creat inicialment. No obstant això, la sort no va estar de part de Bosch Gimpera, ja que, segons deixà constància, els resultats al cap d’una setmana d’excavacions a la Serra Mitjana van ser força negatius, atès que el sediment que pogué extreure no superava els 20 centímetres de gruix i les restes materials documentades eren realment escasses. Era l’octubre de 1914.
Aquest fou el principal motiu per intervenir a La Gessera. Bosch Gimpera no volia marxar del terme sense aprofitar la seva estada al territori, i va decidir actuar a La Gessera, jaciment on sabia que les possibilitats eren més grans gràcies a les cales efectuades anys endarrere per Cabré. A diferència de la Serra Mitjana, aquest jaciment esdevindria objecte d’àmplia divulgació gràcies al bon estat de conservació en què es trobava quan Bosch Gimpera va dirigir-ne l’excavació durant el mes d’octubre de 1914. El propi Bosch Gimpera el descrivia com “un poblat ibèric format per un carrer, a banda i banda del qual hi ha les habitacions. A més del plànol d’aquell poblat que s’ha pogut fer, l’estació ha donat una gran abundor de ceràmica, una fibula de bronze semblant a la trobada a Empúries i estudiada per Dechelette, com també alguns fragments de ferro, que un estudi posterior podrà determinar el que son”2. L’Institut d’Estudis Catalans, per tant, era coneixedor del potencial que amagava l’àrea del Matarranya-Algars, territori que acabaria convertint-se en una de les zones arqueològiques pioneres a nivell estatal pel que feia a l’excavació sistemàtica mitjançant tècniques arqueològiques modernes. Així doncs, l’acció de l’IEC no s’acabaria en la petita intervenció efectuada a la Serra Mitjana i l’excavació de La Gessera (Caseres), sinó que promouria posteriorment intervencions en nombrosos jaciments i necròpolis protohistòrics dels termes de Calaceit, Maçalió i Queretes, entre altres. Tot plegat formava part d’una gran tasca d’interès científic de l’època que prendria com a objectiu consolidar i desenvolupar un macro-projecte a l’àrea del Matarranya-Algars, el qual ja havien iniciat prèviament alguns homes de ciència com Joan Cabré o Llorenç Pérez Temprado, entre altres.
Si bé les tasques arqueològiques de l’IEC perdurarien a la comarca del Matarranya, amb algunes incursions a la Terra Alta, fins l’inici de la dècada dels anys 30, l’activitat efectuada al terme de Caseres fou finalitzada el mateix any 1914, un cop Bosch Gimpera donà per acabada La Gessera i improductius a nivell arqueològic La Serra Mitjana i altres espais d’interès del mateix terme que ni tan sols descriu específicament.
La recerca arqueològica al territori desapareixeria doncs fins l’època de la postguerra, quan trauria el cap sotilment, però no es desenvoluparien programes importants d’investigació sistemàtica fins a la dècada de 1980, a excepció d’algunes aportacions concretes efectuades per Salvador Vilaseca als anys quaranta, F. Pallarés als seixanta o E. Sanmartí als setanta, entre altres. Les primeres i més importants investigacions al voltant del Baix Aragó i el sud de Catalunya, que encetarien una nova època de recerca protohistòrica continuada, vindrien de la mà d’investigadors com G. Ruiz Zapatero (1979 i 1985) o Joan Maluquer (1984 i 1987), als quals seguiria una multitud de projectes al curs inferior de l’Ebre a partir de la dècada de 1990, com el Puig Roig de Masroig (Genera, 1995), el complex del Coll del Moro de Gandesa (Rafel i Blasco, 1994), Aldovesta (Benifallet) (Mascort et alii, 1991), La Moleta del Remei d’Alcanar, etc. Aquesta dinàmica quedà consolidada a partir de finals dels 90, en la que s’iniciaven projectes d’intervenció en llocs com Sant Jaume - Mas d’En Serrà (García et alii 2006, García, 2011), el Barranc de Gàfols (Sanmartí et alii, 2000), El Turó del Calvari (Bea i Diloli, 1999-2004), el Tossal Montañés (Moret, 2000), les prospeccions sistemàtiques al Matarranya i la Terra Alta (Pérez, Rams i Jornet, 1997-1999) (Puch, 1996), etc.
És en aquest moment quan La Serra Mitjana i molts altres assentaments protohistòrics del Matarranya-Algars van reaparèixer tímidament en el panorama científic, després de dècades d’abandonament. És interessant mencionar que Enric Puch va publicar l’any 1996 els resultats d’una sèrie de prospeccions sistemàtiques iniciades deu anys enrere, dintre de les quals va efectuar un reconeixement en superfície de la Serra Mitjana, concloent-ne unes cronologies d’ocupació potencialment àmplies que caldria concretar mitjançant una nova excavació del jaciment.
Tots aquests i molts altres projectes tindrien continuïtat durant la primera dècada del segle XXI i irromprien amb multitud d’anàlisis i propostes interpretatives per a tota l’àrea del curs inferior de l’Ebre, Terra Alta-Matarranya i Baix Aragó, amb debats tant substanciosos com l’arquitectura representativa (Bea i Dioli, 2005; Bea, 2012), el fenomen de les cases - torre i les residències diferencials (Moret, 2006; Diloli, 2009), el comerç fenici i l’evolució del poblament a l’Ebre (Noguera, 2006; Armada et alii, 2008), el món tumulari baix- aragonès (Rafel, 2003; Benavente et alii, 2012) i funerari a l’Ebre (Belarte i Noguera, 2007), les pràctiques rituals (Sardà, 2010), etc. Si bé la investigació ha estat abundant per tots aquests territoris, especialment a l’Ebre, el Matarranya i el Baix Aragó, la Terra Alta ha anat quedant una mica al marge. A excepció de les recents campanyes arqueològiques dutes a terme al Coll del Moro de Gandesa per la Universitat de Barcelona, les investigacions entorn el Turó del Calvari per la Universitat Rovira i Virgili (Bea i Diloli, 2005a), les excavacions al Tossal del Moro de Pinyeres o les prospeccions a la Terra Alta (Diloli i Sardà, 2014), aquesta zona continua sent una assignatura pendent en relació als territoris veïns del Baix Aragó i el curs inferior de l’Ebre. La “re-excavació”, consolidació i museïtzació de La Gessera per part del GRESEPIA, de la Universitat Rovira i Virgili, durant l’any 2014, ha de ser l’inici d’una tasca de recerca que ja no s’ha d’aturar en aquest territori.
Notes
1 Cabré, al Boletín de Historia y Geografia del Bajo Aragón de 1908, pàgina 228.
2 Acta de la Junta de la SHA de 14/10/1914. Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario