Caseres

Bibliografía sobre la Història i la Protohistòria de Caseres

Font: CATALOGACIÓ DELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL TERME MUNICIPAL DE CASERES (TERRA ALTA)  -Universitat Rovira i Virgili. Seminari de Protohistòria i Arqueologia

ARMADA X.L.; GARCÍA, D.; MONTERO, I.; MORENO, I.; RAFEL, N.; ROVIRA, M.C. (2005). “Minería y metalurgia durante la I Edad del Hierro. Procesos de cambio en el sur de Catalunya”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 15. pp.133-150. 

BEA CASTAÑO, D. (2012). Poder, arquitectura i complexitat social: formes polítiques al curs inferior de l’Ebre durant la protohistòria. Directors: Jordi Diloli Fons i Francisco Burillo Mozota. Tesi Doctoral Universitat Rovira i Virgili: Departament d’Història i Història de l’Art, Tarragona. 

BEA, D. i DILOLI, J. (2005). “Elements de representació durant la Primera Edat del Ferro al curs inferior de l’Ebre: el recinte del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta)”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 15. pp.179-198. 

BELARTE, C. i NOGUERA, J. (2007). La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba Roja d’Ebre-Ribera d’Ebre). Hic et Nunc, 2. Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona. 

BENAVENTE, J.A.; FATÁS ,L.; GRAELLS, R.; MELGUIZO, S. (2012). “Novedades sobre el mundo funerario en el Bajo Aragón (2001-2011)”. Actes del II Congrés Internacional Iberos del Ebro. 16-19 de novembre de 2011, Alcanyís-Tivissa. 

BOSCH GIMPERA, P. (1915). Diario de Excavación de Calaceite, MAC. 

DILOLI FONS, J. (2009). “La perduración del poder en un espacio simbólico. La torre T-3 del asentamiento protohistórico de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona)”. Trabajos de Prehistoria, 66-2. pp.119-142. 

DILOLI, J. i SARDÀ, S. (2014). “Vías de comunicación y territorialidad: relaciones entre el Bajo Ebro y la Terra Alta-Matarranya durante la antigüedad”. Kalathos, 26-27. Teruel. 

GENERA, M. (1995). El poblat protohistòric del Puig Roig del Roget. Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 17. Generalitat de Catalunya, Barcelona. 

GARCIA I RUBERT, D. (2011): “Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro. El caso del Complejo Sant Jaume”. Trabajos de Prehistoria 68, 2: 331-352. 

GARCIA I RUBERT, D.; GRACIA, F. Y MORENO, I. (2006): ”Consideracions sobre la complexitat social durant el primer Ferro al nord-est peninsular. Les comunitats del curs inferior del riu Ebre i de les terres del riu Sénia”. Arqueomediterrània 9: 201-220. 

GRACIA, F.; MUNILLA, G. i PALLARÉS, R. (1991). “Estructuración del poblamiento y sistemas defensivos en el área de la desembocadura del Ebro. Dos casos de estudio: La Moleta del Remei (Alcanar) y el Castellet de Banyoles (Tivissa)”. Fortificacions: La problemàtica de l’Ibèric Ple (segles IV-III aC). Manresa, 1990. pp. 67-78. 

MALUQUER DE MOTES, J. (1984). La necrópolis paleoibérica de Mas de Mussols, Tortosa (Tarragona). CSIC, Universitat de Barcelona. Barcelona.

MALUQUER DE MOTES, J. (1987). La necrópolis paleoibérica de Mianes en Santa Bárbara (Tarragona). CSIC, Universitat de Barcelona. Barcelona. 

MASCORT, M.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1991). El jaciment protohistòric d’Aldovesta i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional. Monografies de la Diputació de Tarragona, Tarragona. 

MORET, P. (2000). “El Tossal Montañés (Valdeltormo, Teruel): une maison-tour ibérique du VIe siècle av JC”. Madrider Mitteilungen. pp. 84-100. 

MORET, P.; BENAVENTE, J. A.; GORGUES, A. (2006). Iberos del Matarraña: investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y la Fresneda. Al- Qannis, 11. Alcanyís (Terol). 

NOGUERA, J. (2006). Gènesi i evolució de l’estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: la Ilercavònia septentrional. Director: Joan Sanmartí Grego. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona: Departament de prehistòria, història antiga i arqueologia, Barcelona. 

PÉREZ, J.M.; RAMS, P. I JORNET, M. (1997). Memòria de la I Campanya de prospeccions a la Conca del riu Algars. Arxiu Servei d'Arqueologia. Tortosa. 

PÉREZ, J.M.; RAMS, P. I JORNET, M. (1998). Memòria de la II Campanya de prospeccions a la Conca del riu Algars. Arxiu Servei d'Arqueologia. Tortosa. 

PÉREZ, J.M.; RAMS, P. I JORNET, M. (1998). Memòria de la III Campanya de prospeccions a la Conca del riu Algars. Arxiu Servei d'Arqueologia. Tortosa. 

PUCH FONTUBERTA, E. (1996). El poblament ibèric i romà a la Terra Alta. Centre d’Estudis de la Terra Alta, Gandesa. 

RAFEL, N. ; BLASCO, M. (1994). “El Coll del Moro: un recinte ibèric fortificat. Campanyes 1982-1983”. Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 8. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. 

RAFEL, N. (2003). Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès: les campanyes de l’Institut d’Estudis Catalans al Matarranya. Monografies de la Secció Històrico- Arqueològica del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona. 

RUIZ ZAPATERO, G. (1979). “El Roquizal del Rullo: aproximación a la secuencia cultural y cronológica de los Campos de Urnas en el Bajo Aragón”. Trabajos de Prehistoria, 36. 

RUIZ ZAPATERO, G. (1985). Los Campos de Urnas del Noreste de la Península Ibérica. Tesi Doctoral Universidad Complutense de Madrid: Departamento de Prehistoria, Facultad de Geografía e Historia, Madrid. 

SANMARTÍ GREGO, E. (1975). “Las cerámicas finas de importación de los pobldos prerromanos del Bajo Aragón (comarca del Matarranya)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense, 2. pp. 87-132. 

SANMARTÍ, J.; BELARTE, M.C.; SANTACANA, J.; ASENSIO, D. i NOGUERA, J. (2000). L’assentament del Bronze Final i Primera Edat del Ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre). Arqueo Mediterrània, 5. Barcelona. 

SARDÀ SEUMA, S. (2010). Pràctiques de consum ritual al curs inferior de l'Ebre (s. VII-VI ane): Comensalitat, ideologia i canvi social. Directors: Jordi Diloli i Núria Rafel. Tesi Doctoral Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.