Caseres

Serra Mitjana

Enric Puch Foncuberta, El poblament ibèric i romà a la Terra Alta.

DESCRIPCIÓ

La Serra Mitjana es un conjunt de quatre elevacions (A-C) que van d’oest a est, situades entre el Barranc dels Plans, el de Vall de Torres, el riu d’Algars i les muntanyes del Bassot. Dues elevacions estan ocupades per camps de conreus abancalats amb ametllers i sembla que la més oriental mai va estar habitada. Les altres dues són petites elevacions de roca arenosa amb pins i matolls. Les vessant en general són mot pronunciades per tot arreu menys per l’est.

A l’elevació A, la més occidental, hi ha una paret feta amb pedra seca, que forma part d’una estructura rodona que ocuparia tot el cim del turonet, que és de petites dimensions.

L’elevació B és la més gran i la que conserva major nombre d’estructures arquitectòniques. Té una muralla externa, d’un metre de gruix aproximadament feta amb grans blocs de pedra seca, i una alçada d’uns 50 a 70 centímetres que es pot seguir en tot el seu perímetre, encara que hi ha algun tros que no és visible per la terra acumulada. Aquesta muralla tanca un espai de forma rectangular de 35 per 14 metres, amb els angles arrodonits, el que ens dona uns 550 metres quadrats de superfície habitada. Dins de les muralles s’hi veuen també parets de les mateixes característiques, però fetes amb pedra més petita, encara que no es pot definir cap àmbit. A la vessant sud hi ha estructures que podríem anomenar “extra muros”, i que formen dues habitacions.

A l’elevació C hi ha restes d’una estructura quadrada, molt ben feta amb pedra molt petita. Les mides són 6,90 metres de llarg per 6,30 metres d’ample i les parets tenen un gruix de 540 centímetres.

Els materials que descriurem tot seguit foren trobats majoritàriament al cim i la vessant sud del turonets A, B i C. Les ceràmiques sigillates les vam trobar concretament a l’est del turó B i a l’oest del C així com a la vessant sud respectiva.

El jaciment es troba relativament baix en relació amb les serres que l’envolten el que fa que encara que s’hi domina molta extensió de terreny és molt menys que el que es veu des de la majoria de poblats de la comarca.

Hi ha comunicació visual amb el jaciment de la Gessera de Caseres, situat a un quilòmetre i mig en línia recta cap al sud.

Cerámica trobada a la Serra Mitjana

TREBALLS REALITZATS

A l’octubre de 1914 en Pere Bosch Gimpera (...) va fer en aquest jaciment una excavació de prova (...): “a la costa de la part S. de la serra els testos grollers ibèrics i romans (Terra sigillata) apareixen en gran abundància barrejats amb pedres evidentment baixades de dalt...”

Al recinte A “... es va fer una vall seguint la paret (punt 1), que és de pedra seca d’aparell irregular, fins al pis de la roca que surt a cosa de 1 metre de fondària s’hi troba terra negrosa barrejada amb pedra i alguns fragments a mà i torn en desordre”

“Al recinte B al lloc X (punt 2) es fa una cata sortint entre la superfície i el pis de la roca que apareix als 60 x 70 cm. de fondària tan sols insignificants fragments ibèrics. La cata segueix el mur per ambdós costats. L’aparell es també irregular i les pedres sense morter. Al lloc O (punt 3) hi ha un mur que sembla ser la tanca exterior del poblat, és de pedres grosses (de cosa de 70-80 cm.) i d’aparell irregular. Estant assentat sobre la roca viva”.

“Al recinte C es fan cates al costat de les parets que formen una mena d’habitació quadrada amb paret de pedra en sec, però d’aparell més regular. Als 50-70 cm es troba ja la roca sense sortir ni un sol fragment”.

“Al lloc D o sia al cim de més al E, on hi ha una petita masia i camps cultivats surten dos fragments grollers mats”

Hi ha un croquis explicatiu del jaciment. Els materials recollits foren inventariats al Diari de les Excavacions al Baix Aragó. (...) Avui es donen per perduts des de la Guerra Civil (1936-1939) (...)

Els materials que estudiarem tot seguit foren trobats per nosaltres en prospecció amb motiu d’aquest treball.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS 

Ceràmica feta a mà

-> Fragment de coll amb vora exvasada. Desgreixant micaci daurat. Hi ha fragments de les mateixes característiques a la Gessera. (SM1)

-> Fragment del coll exvasat amb carena. Pasta ben cuita, color gris cendrós. Desgreixant de quars lleitós. (SM2)

Ceràmica a torn-ibérica

-> Fragment decorat amb una franja (SM3)

-> Fragment de coll i vora “coll d’ànec”. Decoració vermell vinós que consisteix en una franja horitzontal a la vora i segments de cercles concèntrics. (SM4)

-> Fragment decorat amb cercles concèntrics (SM5)

-> Fragment d’olla “coll d’ànec”, molt ben cuita. Té vernís roig negrós. (SM6)

-> Fragment d’escudella imitació de les formes campanianes. (SM37)

-> Fragment de vora “coll d’ànec”. Pasta ataronjada. (SM7)

-> Vora de Kalathos de grans dimensions. Pasta beix i blau clar. (SM8)

-> Vora de coll d’ànec. Pasta beix i blau clar. (SM9)

-> Vores planes d’olla una mica tombades cap a dintre. Pasta beix. (SM 10 I 11)

Campaniana B

-> Fragment que pertany probablement a la base d’una escudella. Té decoració interna que consisteix en dos cercles concèntrics i rodeta (SM12)

Sigillata Aretina

-> Fragment de vora de la forma Goudineau (SM 17)

Cerámica trobada a la Serra Mitjana

Sigillata sudgàlica

-> Fragment de peu de la forma Draguendorff 24/25. Pasta dura de fractura recta. Vernís vermell fosc (SM 13)

-> Peu de la forma Draguendorf 49 ò 79. Té “sigillum” on es llegeix amb dificultat XAMI_. Pasta dura i de factura recta. Vernís fosc i compacte, una mica escardat (SM 14)

-> Fragment de vora decorat que pertany probablement a la forma Draguendorff 30 (SM 15)

-> Fragment de peu alt que segurament correspon a la forma Draguendorff 17. Pasta dura i vernís fosc (SM 16)

Sigillata Marmorata

-> Fragment de peu. Té una cronologia de mitjans del segle I d.C. d’època neroniana. (SM 18)

-> Fragment informe.

Sigillata Hispànica

-> Fragments amb decoració de rodetes (SM 19, 21)

-> Fragment de vora (SM 20)

-> Fragment de vas i peu amb decoració. Pasta granulosa de color vermell (SM 22)

-> Fragment de peu de gerra. Pasta taronja. Vernís cremós (SM23)

-> Fragment de vora de pàtera; Draguendorf 18, Roca 52 (SM 24)

Sigillata Clara A

-> Fragment de peu amb anella quasi atrofiada. Pasta i vernís ataronjats opacs amb descamacions (SM 25)

-> Vora de vas molt exvasat només vernissat per la part exterior (SM 26)

-> Vora de la forma Lamboglia 1A. Pasta i vernís taronja (SM 27)

-> Fragment de cos amb decoració incisa feta a rodeta. Pasta i vernís taronja (SM 28)

-> Fragment de vora de plat de la forma Lamboglia 8 (SM 29)

Ceràmica comuna romana

-> Fragment de vora amb inici de nansa. Pasta ben depurada i engalba vermell fosc (SM 30)

-> Fragment de vora amb apèndix exvasat. Pasta taronja (SM 31)

-> Fragment de vora ametllat. Pasta beix (SM 32)

-> Fragments de peu de pasta beix (Sm 33, 35)

-> Peu de vas groller. Potser es tracta d’un morter. Pasta vermell taronja per dintre i beix a l’exterior. (SM 34)

-> Fons de morter de base plana. Pasta grisa molt dura i compacta (SM 36)

Ceràmica medieval

-> Fragment de vora exvasada en ceràmica gris (SM 38)

-> Fragment de cos amb decoració estriada paral·lela al coll (SM 39)

-> Vora de pas gris granulosa (SM 40)

Materials inventariats per Pere Bosch Gimpera:

Núm.Inv.

289 Dos vores de vas a torn ibèric

290 Dos vores de vas a torn vermellós

291 Ceràmica ibèrica pintada del mig

294 Dos fragments del mig de terrissa a mà

260 Fragments d’ossos cremats

261 Escòries de ferro

262 Fragments de terra sigillata ornada

263  id        id                            sense ornar

264 Fragments de colls d’àmfores (Romanes?)

265 Tres anses d’àmfores (Romanes?)

266 Dos fragments de cul d’àmfora

267 Vores d’àmfora ibèrica

268 Fragment del mig amb arranque de nansa

269 5 vores a torn de ceràmica (ibèrica?)

270 2 vores de plats a torn (ibèrics?)

271 1 vora de vas molt prim (Ibèric?)

272 4 fragments de fons a torn, ibèrics?

273 3 fragments del mig a torno ibèrics pintats

274 Fragments del mig sense pintar

280 Fragment de bora a mà amb ornaments (Ibèric?)

283 2 fragments d’un vas de terrissa cendrosa

284 2 vores a torn ibèriques pintades

287 Fragment de fons de vas groller a mà

288 1 vora d’àmfora (Romana?)

Cerámica trobada a la Serra Mitjana

CONCLUSIONS I CRONOLOGIA

Si bé el treballs realitzats en aquest jaciment són molt antics, pensem que, per la disposició actual, és potser un dels no excavats modernament que ens permet deduir millor la seva evolució cronològica i treure més conclusions.

Abans cal destacar la situació, al costat del riu d’Algars, dominant aquest important via de comunicació, i dels camps del conreus dels voltants, factors determinants de l’elecció del lloc com a idoni per l’establiment d’un poblat.

Sembla esser que ja es va ocupar al Bronze Final com sembla pels fragments de ceràmica feta a mà amb carena alta. De la Primera Edat del Ferro també tenim restes, encara que els més abundosos són d’època ibèrica amb ceràmiques decorades amb motius diversos i també els restes constructius: els del turonets A i B, en especial del B, amb una estructura molt semblant al del jaciment proper de Els Castellans de Queretes (Terol). El poblat d’aquesta època degué ser destruït per un incendi, como ho demostra la cala feta per el doctor Pere Bosch als punts 1 i 2. Quant a la cronologia d’aquesta destrucció és difícil d’establir encara que  es degué produir entre els segles III a I a.C.

El fet que els fragments de ceràmica sigillata es trobin en superfície en un àrea concreta, mai conreada, ens fa pensar en un nivell arqueològic d’un assentament tardo-republicà o alt imperial romà que  no ocuparia la totalitat del recinte anterior i que s’establiria al lloc per la facilitat de reaprofitament dels materials constructius, així com pels avantatges d’altra mena com els camps de conreus, l’aigua del riu d’Algars, etc.

Els fragments de ceràmica Sigillata Hispànica i Calara A ens donen una cronologia final d’habitació al lloc que podem situar cap al segle III d.C.