Caseres

Serra Mitjana

Marc Prades Painous, Anàlisi arqueològica del territori, els paisatge i els models de poblament a la Terra Alta des del Bronze Final fins a època ibèrica.

MUNICIPI: Caseres (Terra Alta) UTM: 267420, 4548686 / 267559, 4548699 / 267608, 4548706 

Jaciment format per un conjunt de tres elevacions contigües disposades en sentit est-oest, a tres quilòmetres al nord de Caseres, a la dreta del riu Algars, sobre una serra relativament baixa que no proporciona gaire bones condicions de visibilitat. A l’octubre de 1914, Pere Bosch Gimpera va realitzar a la Serra Mitjana una curta intervenció que va abandonar ràpidament per iniciar els treballs de la Gessera. Segons va anotar als seus diaris d’excavació la Serra Mitjana era pobra a nivell de materials, però no d’estructures.

L’elevació A, la més propera al riu, és la més petita de les tres i sembla estar coronada per una estructura circular de petites dimensions, possiblement algun tipus de torre de guaita. L’elevació B, la més gran, i situada al mig, alberga l’espai habitat corresponent al poblat. Es pot observar una muralla de tancament d’un metre d’amplada que dibuixa un perímetre d’uns 550 metres quadrats, dintre el qual s’observen algunes parets. Al turó C s’hi pot apreciar una estructura quadrangular, aparentment aïllada, d’uns 40 m2.

Els materials que E. Puch documenta a les vessants de la Serra Mitjana consta de ceràmica grollera, fragments informes de ceràmica comuna ibèrica pintada, vores de coll de cigne, vores de càlats, vores d’olla, Campaniana B, Sigillata Sudgàlica, Sigillata Marmorata, Sigillata Hispànica, ceràmica comuna romana i medieval (Puch, 1996: 74-76). Tot aquest conjunt de fragments ceràmics, ens proporcionen una forquilla cronològica realment molt ampla, capaç de datar el poblat, d’entrada, entre la plena època ibèrica i el segle II-III dC. Caldria excavar-lo degudament, però, per poder precisar les fases d’abandonament, i veure si els materials corresponents als segles II i III de la nostra s’atenen a una ocupació contínua o, per contra, a una reocupació esporàdica. No obstant això, el què sí sembla clar és que, com a poblat iber, ha de funcionar en un context tant de l’Ibèric Ple com de l’Ibèric Final, segurament fins al canvi d’era. 

La possible vila romana