Caseres

La Gessera 

Entrevista a Jordi Diloli en el marc de la Conferència sobre la Gessera de 4 novembre del 2015 a la Tribuna d'Arqueologia, de la Generalitat de Catalunya.

La temàtica de la cerrada es va centrar sobre el jaciment arqueològic de la Gessera (Caseres, Terra Alta), descobert a inicis del segle XX per Juan Cabré Aguiló. Pocs anys després, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es va interessar pel lloc, iniciant-s’hi uns treballs arqueològics de la mà de Pere Bosch Gimpera, qui posaria al descobert un petit assentament d’època protohistòrica, definit per l’arqueòleg barceloní com “un poblat ibèric format per un carrer, a banda i banda del qual hi ha les habitacions”. Finalitzats els treballs d’excavació, el jaciment va quedar abandonat, que no en oblit, fins que el 2014, l’Ajuntament de Caseres va decidir recuperar-lo. El GRESEPIA es va fer càrrec de les tasques d’intervenció, excavant-lo de nou, consolidant-lo i adequant el seu entorn per tal de fer-lo  entenedor als visitants.

________________________________________________

El famoso Kilix de la Gessera


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Diloli sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada:

-   Quin va ser el motiu que us va portar a intervenir en aquest jaciment?

Des de l’Ajuntament de Caseres se’ns va instar a preparar un projecte per tal de recobrar i posar en valor els jaciments arqueològics, especialment els protohistòrics, del municipi. Després d’una reunió amb l’alcalde, vam decidir que aquest projecte s’havia d’iniciar en un dels jaciments més paradigmàtics no únicament de Caseres, si no de l’arqueologia protohistòrica catalana, La Gessera, doncs fou el primer que va excavar Pere Bosch Gimpera a Catalunya, l’any 1914. Sabíem que el jaciment estava abandonat i força deteriorat, i es mereixia un tractament acurat per recuperar-lo i socialitzar-lo. A més, La Gessera sempre ha estat una incògnita científica, i així teníem la possibilitat d’aportar unes dades actualitzades sobre la seva cronologia i funcionaliza.

-   Com es va estructurar el projecte?

En primer lloc havíem de reexcavar el jaciment. Això significava netejar tot l’espai arqueològic, ja que estava cobert per malesa i sotabosc. Un cop net, es va procedir a l’excavació pròpiament dita, partint de les dades conservades als treballs de Bosch Gimpera. Malauradament els nivells de la segona fase d’ocupació, la més moderna, s’havien perdut quasi completament, si bé les estructures restaven en peu. La fase més antiga encara conservava nivells, però fou molt pobra en materials. Després d’aquesta tasca es van consolidar les estructures arquitectòniques, amb tècniques habituals en aquest tipus de treballs, recreixent alguns dels murs que havien perdut alçada. El següent pas fou l’adequació del jaciment i de l’entorn, per tal de fer-lo accessible i transitable. Per últim es van col·locar cartells indicatius i explicatius al camí i al propi espai arqueològic.

-   Un cop efectuada l’excavació, quins resultats científics se n’han obtingut?

Cal dir que La Gessera és un jaciment arqueològic del qual se n’ha parlat molt, però sempre a partir de les dades que ens va deixar Bosch Gimpera. Això no vol dir que aquesta informació no sigui bona, però és en part incorrecta. Tanmateix, com dèiem abans, la intervenció de Bosch va eliminar quasi completament les dades d’un moment d’ocupació, fet que dificulta moltíssim la interpretació. La Gessera té dues fases: una, que cal situar-la sobre el segle VI anE i que s’integraria en el moment en què en aquest territori apareix un fenomen sociopolític nou, caracteritzat per l’emergència d’uns grups aristocràtics que manifesten el seu poder a través, entre d’altres aspectes, del seu encastellament en residències fortificades, com les de Tossal Montanyés o el Coll del Moro, entre d’altres. Pensem que la Gessera podria ser un d’aquests edificis aristocràtics fortificats. Després d’un hiatus de vora 100 anys, a mitjan segle IV anE, la Gessera es torna a ocupar, amb una funcionalitat incerta, perdurant fins, com a mínim, el segle II anE. Aquí el que podem és descartar el que s’ha dit fins ara, no és ni un poblat, com afirmava Bosch Gimpera, ni un graner fortificat, opció de Pierre Moret, si bé costa trobar-li una funció clara. El que hem fet és aplicar tot allò que estava en les nostres mans per avançar en aquesta qüestió: s’han fet estudis pal·linològics, antracològics, fins i tot arqueoastronòmics, que ens han aportat dades interessants que poden servir per treure’n l’entrellat.